Afortunadament, una de les coses claus que vaig aprendre fent teràpia va ser qüestionar els meus arreladíssims valors de veritat i mentida.
La veritat i la mentida formen part de la naturalesa humana, encara que dir la veritat tingui molt bona premsa i estigui mal vist defensar la mentida. De fet, totes les persones mentim entre 10 i 200 vegades al dia i la canalla que sap dir mentides prospera més en la seva vida adulta que aquells infants que sempre diuen la veritat.
Diuen que "la sinceritat no mata ningú, però fereix molta gent"
Normalment, les persones no mentim perquè visquem en un món corrupte o perquè siguem febles o perquè tinguem males intencions. No obstant això, sovint ens sentim malament per mentir o bé sentim l'obligació de dir la veritat. Això es deu a aquesta ètica benintencionada que defineix la sinceritat com una virtut suprema, encara que ignori altres valors inherents a l'ésser humà, com el benestar o el sofriment.
Quanta veritat és capaç de suportar una persona?
A vegades és prioritari mantenir una idea, dir la veritat, la nostra veritat, encara que generi sofriment i malestar. Però hauríem de plantejar-nos si la nostra prioritat és sempre mantenir una idea per sobre del benestar d'altres persones o per sobre dels afectes que volem cuidar, o si, potser, a vegades, és preferible protegir el tot per sobre d'aquesta idea.
La sinceritat és una qüestió de prioritats
Tant la veritat com la mentida són eines de socialització i l'art de viure en societat és la combinació de saber callar i saber dir en el moment adequat. A vegades, toca mentir, perquè, francament, el que volem és cuidar la relació i no la veritat.
Ets incapaç de mentir tot i que et perjudiqui?
Explica'm la teva situació i buscarem les eines estratègiques que et poden ajudar.



