Des de la infància ens han dit que parlar dels problemes els fa més petits
Quan tenim una gran preocupació és normal que sentim que no cap dintre nostre i, per això, recorrem a unes oïdes pròximes per a compartir-la. A més, posar els nostres problemes en paraules ens pot facilitar veure'ls amb més claredat, i que ens escoltin i ens continguin ens pot donar força per a afrontar-los.
Hipócrates va dir: “El que en una dosi petita cura, en una dosi excessiva enverina”
Tot i això, quan alguna cosa ens preocupa molt i ens desborda, podem caure en el parany de parlar-ne tot el temps i/o amb tothom i llavors l'efecte és molt diferent. Parlar molt d'un problema fa créixer el problema, perquè quan en parlem deixem que envaeixi tot el nostre espai mental i tots els nostres intercanvis socials. És com si reguéssim una planta invasora, en comptes d'intentar controlar-la.
Dir o callar: el reg selectiu
El símptoma més clar que una persona ha superat un problema és que ja no està en el seu dia a dia. I creus que algú que parla constantment del seu problema no el té present? No es tracta de callar-se els problemes en totes les circumstàncies, sinó d'aprendre a triar quan dir i quan callar. Es tracta de triar on i quant regar, per a no ofegar a les plantes que necessiten menys aigua i, sobretot, per a tenir controlades a les plantes invasores.
Sents que sovint parles massa dels teus problemes?
Explica'm la teva situació i buscarem les eines estratègiques que et poden ajudar.



