La depressió postvacances és dura, però no tenim cap altra opció que travessar-la
Els dies que reprenem la rutina és normal sentir abatiment, tristesa o desgana. Només volem dormir o anar a la platja o simplement tornar a estar de vacances. I això ens passa perquè la tristesa és una eina que el nostre cos utilitza per a alentir-se i, d'aquesta manera, tenir espai i temps d'assimilar quelcom dolent. Així de simple i d'inevitable.
La depressió no és una entitat en si, sinó l'efecte d'un fracàs, una derrota, una decepció o una pèrdua
La depressió postvacances, concretament, arriba perquè hem perdut el temps de descans i de fer el que volem. Com en qualsevol pèrdua, necessitem fer el nostre dol i, segurament, passarem per totes les seves fases:
1. Xoc:
Negació i estupefacció que comporten confusió i culpa. No puc creure que s'hagin acabat les vacances. Ja no sé treballar. No ho podré aixecar-me d'hora cada dia.
2. Consciència de pèrdua i protesta:
Frustració i impotència que comporten ràbia i preguntar-se per què? Per què s'han acabat les vacances? Per què no puc viure sense treballar? Per què tinc aquesta feina?
3. Aïllament i depressió:
Inactivitat, abandonament de les activitats quotidianes i d'oci, idealització del que s'ha perdut. No, no em ve gens de gust sortir. Sí, hauria d'endreçar casa meva i organitzar-me. A les vacances feia un clima perfecte.
4. Cicatrització i renovació:
Recuperació de la vida quotidiana i elaboració del dolor. Has vist la cartellera d'aquesta setmana? Quedem el cap de setmana? Enguany arrenco el meu projecte!
Així que millor pren-t'ho amb calma i alenteix per a donar-li una mica d'espai i temps a la tristesa, però no t'aturis
I, si veus que la cosa s'allarga massa, recorda que fer coses t'ajudarà més que quedar-te donant-li voltes.
Creus que fa massa que et sents abatut i no és només per tornar a la rutina?
Explica'm la teva situació i buscarem les eines estratègiques que et poden ajudar.



